Pàgina d'inici de Delicious
Quan vam començar a utilitzar el correu corporatiu vaig passar a utilitzar el OneDrive per organitzar els meus documents i recursos.
Bateria de preguntes en fulls de càlcul Google
Per fer bateria de preguntes no acostumo a fer servir aquesta eina, i és per una raó molt senzilla. La llengua anglesa, que és la matèria que jo imparteixo, sempre s'ha après i ensenyat a través de quatre competències molt bàsiques: la comprensió i l'expressió escrites i orals (listening, writing, speaking i reading). Aquesta bateria de preguntes no em seria útil per poder avaluar l'assoliment de les competències i els continguts per part del meu alumnat.
Mòdul 3
Ensenyament i aprenentatge
La darrera llei orgànica de l'educació (LOMLOE, 2020) dóna molta importància a l'ús de les tecnologies a l'aula. Es considera que promou l'aprenentatge actiu de l'alumnat, que passa a ser agent actiu (valgui la redundància) del seu procés d'aprenentatge i no només un subjecte passiu que rep la informació a través del mestre o professor.
El fet de poder utilitzar llibres digitals fa que l'alumnat integri millor els continguts. El fet de rebre la informació per diferents mitjans que no siguin només els llibres impresos, afavoreix la integració d'aquests continguts i ajuda a tractar amb més cura la diversitat de l'alumnat que tenim a les nostres aules. Tant si parlem d'un alumne que treballa amb un ritme més lent com si és algú amb altes capacitats, aquests recursos afavoreixen poder tenir ritmes diferents en una mateixa aula. A més permet l'aprenentatge autònom, ja sigui de forma individual o grupal (projectes, ABP's, etc.).
No oblidem, tampoc, que el professorat ha d'avaluar la competència digital dels alumnes, i que aquests ja són nadius digitals que han integrat completament els dispositius en el seu dia a dia fora de l'escola. Estaríem davant d'un anacronisme si no tinguéssim en compte aquesta realitat.
Utilitzar eines digitals no significa suplir la comunicació cara a cara amb l'alumnat. També és molt important que no es tracta d'omplir forats sense cap objectiu pedagògic en ment. Hem de planificar molt bé què fem amb les eines digitals i adaptar-les a la nostra realitat educativa en particular.
L'alumnat no és un subjecte passiu, sinó que pren part activa, protagonisme i responsabilitat en el seu procés d'aprenentatge. Des del professorat hem de tenir en compte certes variables que ens podem trobar a l'aula (diferents ritme d'aprenentatge, diversitat d'orígens socioeconòmics i culturals, etc.) i que poden incidir de forma molt determinant en la nostra pràctica pedagògica. Les eines digitals ens ajudaran a millorar, tant a alumnes com a professors i jugaran un paper molt important en potenciar l'aprenentatge entre iguals.
Ja fa temps que a les nostres aules es fan servir estratègies que fan l’alumnat partícip del seu procés d’aprenentatge, amb el treball cooperatiu, per exemple, del qual l’Aprenentatge Basat en Problemes (ABP) n’és un gran exemple.
Es parteix d’una pregunta inicial (podríem fins i tot dir que és una hipòtesi) i a partir de la investigació i de la cerca d’informació, l’alumnat crea un producte per confirmar o desmentir aquella primera pregunta inicial. Després, aquest producte s’exposa a davant de la resta de companys, que poden plantejar dubtes als companys que han realitzat la investigació. D’aquesta manera, s’està produint un aprenentatge col·laboratiu molt productiu. A més, es desenvolupa el pensament crític, perquè l’alumnat també participa en el seu propi procés d’avaluació, i també dels altres, a través de l’autoavaluació i de la coavaluació.
Avaluació i retroalimentació
Avaluar a través d'eins digitals sempre ha sigut una tasca difícil. Fins a quin punt l'aprenentatge és significatiu? Fins on arriba l'ús de les tecnologies en l'aprenentatge? Quins són els instruments més favorables per avaluar de forma correcta la manera d'aprendre de l'alumnat?
Parlem, doncs, d'avaluació per part del professorat, coavaluació en el cas de l'avaluació entre iguals i també d'autoavaluació, mitjançant la qual l'alumnat es fa part activa i reflexiva del seu propi procés d'aprenentatge. Des de la implmentació del treball cooperatiu també es va començar a parlar de forma habitual de termes com el diari d'aprenentatge, el portfoli i les rúbriques. Compte, però. Hem de deixar molt clares, a través de diferents mitjans (rúbriques, llistes de verificació, etc.) què avaluem i com ho hem de fer.
Per mi, però, el que és molt significatiu també, és que el professorat també pot autoavaluar la seva pràctica docent i, en conseqüència, implementar millores en aquells aspectes que no acaben de funcionar tant pel que fa a la pràctica docent (organització, aplicació, etc.) com a l'avaluació del procés avaluatiu (meta-avaluació).
Què dir de l'heteroavaluació? Tradicionalment, sempre l'ha fet el professorat a través de mitjans molt tradicionals (exàmens, lectures, exercicis escrits, etc.). Des de fa uns anys, però, altres mitjans alternatius s'estan fent servir per avaluar l'assoliment de continguts. En el meu cas, faig servir moltes rúbiques per poder valorar aquest progrés. No perdem de vista, però, que darrerament les famílies han pres una posició molt activa en aquest aspecte. Ajuden els centres educatius a valorar el procés d'assoliment de continguts i han pres una part molt més responsable a l'hora de treballar-los.
Necessitem que l'avaluació sigui el més objectiva possible, i això s'aconsegueix mitjançant dades mesurables, ja siguin de caràcter qualitatiu o quantitatiu. També ens cal que l'avaluació sigui clara tant per a nosaltres com per a les famílies i, sobretot, per al nostre alumnat. Només d'aquesta manera és possible millorar aquells aspectes que ho necessiten i els nostres alumnes poden veure si realment han assolit els continguts de cada projecte, treball col·laboratiu, lectura, etc.
Mòdul 5
Empoderament de l'alumnat
Les administracions públiques i l'escola han jugat un paper determinant en favor de la inclusió i la integració dels alumnes en les escoles ordinàries.
Per una banda, els alumnes més desfavorits econòmicament han tingut accés a eines digitals que en el seu entorn familiar no haguessin pogut tenir. Sí que és cert que aquests alumnes no són propietaris dels equips, per exemple, però els pdoen fer servir de forma gratuïta durant el curs escolar.
Per una altra banda, els alumnes amb disfuncions motrius, auditives, intel·lectuals o visuals també han vist com han pogut ser integrats a aules ordinàries. Des de la meva experiència personal, per exemple, recordo especialment un alumne amb un audífon que seguia les meves classes gràcies a un micròfon que estava sempre a l'aula. En el cas d'un altre alumne que vaig tenir amb dificultats de visió, les eines digitals feien possible agrandir la mida dels textos i utilitzar un teclat en format Braille per poder agafar apunts.. Finalment, amb una alumna amb cert grau de discapacitat intel·lectual i moltes dificultats d'aprenenttge, les eines digitals em van permetre establir mesures universals que ella seguia al seu ritme.
Fins i tot, fent les pràctiques de la llicenciatura de Pedagogia, vaig fer les pràctiques a una fundació que treballava amb persones amb paràlisi cerebral i tot i que a nivell molt bàsic, aquestes persones s'engrescaven a pitjar un botó en funció de la informació que veien en una pantalla. Em va impactar, tanmateix, i molt, una sala multisensorial creada a partir de la tecnologia.
El Disseny Universal d'Aprenentatge (DUA)
El Disseny Universal d’Aprenentatge (DUA) és un model educatiu que es basa en els resultats de l’aprenentatge de l’alumnat, les teories de l’aprenentatge, les tecnologies, les investigacions en neurociència i altres disciplines. Advoca per la inclusió de l’alumnat i ens dona propostes per a obtenir aplicacions pràctiques a les aules. Cal que tot l'equip docent estigui molt motivat, integrat i coordinat. Les eines digitals també col·laboren per aconseguir això.
- El desenvolupament del pensament crític.
- La capacitat de resoldre problemes que poden donar-se a la vida real.
- El poder fer ciutadans futurs autònoms i responsable.
- El foment de la creativitat.
- L'empoderament de l'alumnat en l'ús correcte i productiu de les eines digitals.
Desenvolupament de la competència digital de l'alumnat
Vivim en un món digitalitzat. Els nostres alumnes estan sotmesos a un input constant d'informació. És part de la nostra tasca com a educadors fer-los veure que no tot el que hi ha a internet és rellevant i cert. Cal, per tant, ajudar-los a desenvolupar l'esperit crític que els ajudi a prendre decisions autònomes en el futur.
Pel que fa als motors de cerca, he de reconèixer que jo mateixa no en coneixia cap dels més relacionats amb l'educació o la cerca acadèmica, com Qwant o Dialnet. Acostumo a fer servir els generals (Edge quan treballo amb Windows i Safari quan treballo amb Apple) i no he recomanat mai cap als meus alumnes. Deixo que triïin aquell que millor s'adapta a la seva manera de treballar. No n'he fet servir mai cap dels infantils perquè treballo a l'etapa de secundària i mai he tingut la necessitat.
L'educació mediàtica
El procés d'adquisició de les capacitats necessàries per interaccionar críticament amb la informació que hi ha a a xarxa, alhora que es potencien la creativitat i la reflexió.
Destreses per a la comunicació digital
Els meus alumnes no acostumen a aplicar de forma conscient cap codi de conducta. Tampoc es comporten de a mateixa manera que ho farien en un àmbit escolar, tot i que a vegades utilitzen el xat de Google o la missatgeria interna de la plataforma Clickedu per enviar-se missatges molt informals. No són conscients dels perills d'oferir les seves dades o de publicar la seva imatge en obert a les xarxes socials ni de la responsabilitat que té el fet que publiquin fotos d'altres companys a les xarxes. A més, molt poques vegades denuncien a ningú quan han rebut atacs a les xarxes socials (cyberbullying).
No saben tampoc escriure missatges de correu electrònic. De fet, jo he rebut correus sense assumpte, perquè el text del correu estava escrit allà, i sense cap tipus de salutació o comiat. Quan hem treballat als fòrums (confinament), els alumnes escrivien amb faltes ortogràfiques, de forma incoherent i com si estiguessin parlant, sempre amb un to molt informal. Vam haver d'establir una sèrie de normes bàsiques perquè desconeixien la netiqueta que s'havia de fer servir.
Eines de col·laboració a l'aula
Sovint l'alumnat treballa de forma col·laborativa. Utilitzem, per exemple, programes que ens permeten treballar des de diferents dispositius en un mateix document o producció digital. Això fa que s'hagin de relacionar en la vida real però també digitalment. Tenim alumnes molt perfeccionistes que refan el que han fet altres companys i això sovint crea desavinences i punts de vista contraposats. De tota manera, sempre que treballen jo volto per l'aula ajudant-los a aconseguir un aprenentatge actiu i significatiu i fent-los veure quan tenen dinàmiques poc adequades amb els altres.
Identitat digital i riscos
Sí, l'escola juga un paper important a l'hora de donar a conèixer als nostres alumnes els riscos que comporta tenir una imatge negativa a internet. Dir, però, que com a professora d'un centre que des del primer moment va advocar per a no deixar utilitzar els dispositius mòbils dins del recinte escolar, l'ús indegut de les xarxes socials es produeix fora d'horari escolar i haurien de ser les famílies les que eduquessin als fills en aquests riscos tan importants. Sobretot perquè després aquest ús indegut afecta la convivència a les aules.
Sembla ser que també és feina dels docents fer que l'alumnat es faci conscient de mantenir una coherència entre la vida real i la digital. No puc estar més en desacord, per les mateixes raons que he donat en el punt anterior. Els influencers retraten una vida perfecta que els nens i adolescents prenen com a certa. El mal ús d'internet es produeix majoritàriament fora de l'escola i de l'horari escolar. És més aviat responsabilitat de la família i no dels docents fer-los conscients dels riscos de l'ús indegut de la xarxa (compartir contrasenyes o dades personals, grooming, etc.).
Les produccions digitals
Són un objectiu d'aprenentatge, és clar, però també propicien altres factors igual d'importants, com fomentar el treball col·laboratiu, la presa de decisions correctes, haver d'organitzar el temps de feina i les tasques que s'han de fer, millorar la resolució de problemes i poder avarluar la producció final a través de la coavaluació i l'autoavaluació. Les rúbriques són una gran eina que ens permeten avaluar múltiples aspectes. Si la podem fer conjuntament amb els alumnes, millor, perquè així són conscients des del primer moment de què és el que se'ls avaluarà i el nivell necessari per assolir els diferents ítems.
Hem de tenir en compte, per exemple, quina informació es recull, si és accessible per a totohom i on i com s'ha guardat la informació. Podríem dir que això pertany a criteris d'àmbit tècnic. Pel que fa a l'àmbit curricular hem de tenir en compte el nivell de col·laboració, si s'assoleixen els objectius d'aprenentatge, si s'ha fet un producte coherent, etc.
Els meus alumnes estan molt familiaritzats amb infografies i presentacions i amb vídeos, tot i que no treballen gaire amb blogs o podcasts.
El pensament computacional
La meva escola ha apostat fortament per l'aula STEAM (Science, Technology, Engeneering, Arts and Mathematics). Els alumnes estan molt engrescats perquè aprenen des d'una perspectiva motivadora, divertida i engrescadora. Treballen la competència matemàtica i la científic-tecnològica sobretot, però la lingüística també, encara que en menor mesura.
Consum sostenible
No som conscients de la quantitat de residus que creen els dispositius digitals que no fem servir. Estem consumint per sobre de les nostres possibilitats i encara no estem treballant a fons els ODS per fer el nostre alumnat conscient d'aquest fet.
Resolució de problemes per part de l'alumnat
Malgrat ser nadius digitals i haver nascut i crescut envoltats de tecnologia, molts alumnes tenen molts problemes per recordar contrasenyes, triar-les i usar-les correctament. En el meu cas, els alumnes de 1r d'ESO, que treballen a l'escola amb IPad's durant la primària tenen fins i tot dificultats per posar el símbol @ en un text quan ho han de fer usant el teclat de l'ordinador. Aquest curs he "perdut" al menys quatre hores lectives perquè es donessin d'alta al llibre digital de l'editorial i fossin capaços d'entrar sense problemes, tot i que vam fer tot el procés pas a pas, entre tots, a l'aula i utilitzant diversos mitjans (tutorials en paper i vídeo, la pissarra digital poc a poc, etc.). I bàsicament va ser perquè eren incapaços de recordar la contrasenya del correu o ni tant sols el seu nom d'usuari. Fins i tot he tingut alumnes que han posat una contrasenya al dispositiu i després no l'han recordat.
Pel que fa als usos de la tecnologia per a objectius no acadèmics, considero que tampoc li correspon a l'escola fer-ho. Aprendre a fer gestions bàsiques a través d'internet és més aviat feina de la família, no dels docents. Sé que estic llençant pedres contra la meva teulada, però és el que penso.
Disseny d'una proposta didàctica col·laborativa
Emmarcat dins d'un projecter transversal, els alumnes de 1r d'ESO van crear un videoblog per recollir la seva experiència en una base establerta al planeta Mart. La proposta va resultar enriquidora, perquè els alumnes van treballar de forma col·laborativa, aprenent entre iguals. Van utilitzar eines digitals que alguns desconeixien, van compartir idees i resoldre cooperativament les dificultats que se’ls van presentar.
L’alumnat estava engrescat i interessat en la tasca. Resulta molt motivador poder treballar fora de l’aula, així que els va resultar una feina més feixuga escriure els guions previs. Va mancar més recollida d’evidències al llarg del procés d’elaboració del projecte i van deixar la feina per un cop acabades totes les altres parts. També hagués calgut més creativitat.
L'avaluació es va fer a través de rúbriques. Això va propiciar queconeguessin què s’avaluaria però com que sabien les dificultats a les que ells mateixos s'havien enfrontat, van valorar molt coherentment les produccions de la resta de grups. Estan, de fet, molt habituats a valorar mitjançant rúbriques, i cal promoure el seu ús durant la resta d'aquesta etapa educativa.
Com a resum final, cal dir que els vídeos tenien en general bona qualitat tècnica pel que fa a la il·luminació o l’enquadrament, per exemple, i també pel que fa a l’edició. En el cas de l’ús de l’anglès, es van cometre alguns errors importants tant de lèxic com gramaticals, però hem de tenir en compte que parlem d’alumnes de 1r d’ESO que encara estan millorant tant l’aprenentatge de llengües estrangeres com la seva expressió oral.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada