El segle XXI ens ha portat un nou repte, als docents. El sistema educatiu fa que tinguem ara mateix, alumnat nascut al segle XXI, amb una majoria de professors nascuts al segle XX i que perpetuen sovint el mateix model educatiu que van viure, i en alguns casos, amb edificis del segle XIX.
La formació en competència digital docent de nivell B2 m'ha fet reflexionar sobre diferents aspectes sobre els quals escric tot seguit.
Què he après dels entorns digitals d'aprenentatge?
Les eines digitals que utilitzem a l'ensenyament no només ens ajuden a millorar el procés d'aprenentatge del nostre alumnat sinó que també ens ajuden a detectar qualsevol necessitat que puguin tenir a l'hora d'assolir els objectius que ens hem marcat.
En el món de l'ensenyament, el confinament durant el curs 2020 va ser un abans i un després a l'hora d'utililtzar aquestes eines digitals. Tot i que ja estaven integrades en el nostre dia a dia a les aules, tots vam haver d'aprendre a fer-les sevir com a un mitjà més. Tot i que ja feia una mica que havien començat a substituir mitjans més tradicionals, com els llibres físics en paper, les tecnologies van prendre un paper molt important que va arribar per quedar-se.
Quina és la utilitat de les eines digitals?
Hem de tenir en compte quines són les eines digitals que més s'adequen a les nostres necessitats. Tenim molts entorns digitals al nostre abast (Google Classroom, la plataforma Clickedu que és la que fem servir a l'escola, etc.). Ens serveixen per diverses coses:
- Recollida de dades de l'alumnat: qualificacions, entrega de treballs, informació sobre necessitats educatives, progrés diari.
- Compartir contingut: no només amb els nostres alumnes sinó també amb altres membres del professorat.
- Guardar evidències: des de recursos, llocs web, treballs realitzats per l'alumnat, etc.
- Detecció de necessitats: aquestes eines ens poden ajudar a veure si tenim alumnes que aprenen a un ritme diferent, que tenen alguna dificultat d'aprenentatge (dislèxia, discalcúlia, disortografia, etc.)
- Enllaç a continguts complementaris: la pràctica docent fa que de manera constant continuem buscant recursos a la xarxa per millorar l'aprenentatge per part dels nostres alumnes, per fer-lo més amè i per aconseguir que assoleixin els continguts.
Tot s'hi val, a internet?
No. Per una banda, no tot el que hi a a internet és gratis, tot i que tinguem un accés lliure. Cal tenir en compte els drets d'autor i els permisos per fer servir aquests materials. Per una altra banda, hem de tenir molt en compte la seguretat del nostre alumnat i la nostra pròpìa i hem de tenir molt present el tractament de dades personals.
Ens comuniquem més i millor amb el nostre alumnat?
Paradoxalment, crec que no. tot i tenir a l'abast eines com pòdcasts, el correu electrònic, el xat, els canals de Youtube..., la comunicació cara a cara segueix essent, en la meva opinió, la millor. Sí que és cert que ens ajuden a adaptar-nos a les característiques específiques dels diferents alumnes, i que això permet que cadascú vagi aprenent al seu ritme, perquè poden accedir als recursos en qualsevol moment, però això no fa que la comunicació sigui més fluïda.
Considero que gran part del meu alumnat, que ha crescut envoltat d'eines digitals, té moltes dificultats per moure's en entorns digitals. Tenen moltes dificultats per redactar mails, no llegeixen els termes de les pàgines web en les que entren, accepten les cookies de tot arreu sense llegir les condicions, etc. Aquí és on hem d'incidir, si volem que realment les eines digitals serveixin per a alguna cosa, a més d'ajudar a aprendre matemàtiques, geografia o música.
Les aules virtuals acabaran substituint les aules presencials?
És obvi que són complementàries. Un mestre o un professor no seran, de moment, substituïts per un entorn virtual d'aprenentatge (EVA), però pot complementar la seva tasca i facilitar-li, també. Els EVA ens permeten recollir evidències de l'aprenentatge de l'alumnat (entregues de treballs o tasques del llibre digital, per exemple). Mitjançant els fòrums també obtenim una comunicació multidireccional on l'alumnat pot plantejar dubtes i ser resolts bé pel professorat, bé per altres companys.
L'avaluació digital substitueix l'avaluació de caire més tradicional?
Les eines digitals ens ajuden en la recollida, organització i anàlisi de la informació de com l'alumnat assoleix els contingujts d'aprenentatge i quin procés ha seguit per fer-ho. La LOMLOE té en compte no només aquest assoliment final sinó que també valora el procés seguit, que forma part d'un sistema molt més global d'aprenentatge.
La qüestió és que mitjançant aquestes eines no només avaluem l'alumnat sinó que podem avaluar la nostra pràctica docent també, cosa que ens serveix per millorar estratègies, tècniques i incloure una visió crítica sobre els mitjans que utilitzem, les nostres classes, els materials que fem servir, etc. En definitiva, una autoavaluació del professorat.
Les eines digitals redueixen l'escletxa digital?
Depèn.
Si estem parlant de famílies amb recursos econòmics baixos i d'un nivell social que no afavoreix l'aprenentatge, la difícil accessibilitat a eines digitals és un factor que encara augmenta més aquesta escletxa digital. Són les administracions públiques i sobretot l'escola els que han de vetllat per afavorir l'accés a aquests recursos a tot l'alumnat.
Si parlem d'alumnes que tenen algun tipus de dificultat d'aprenentatge, com per exemple una limitació visual, motriu, intel·lectual o auditiva, les eines digitals han afavorit la inclusió i la integració d'aquests alumnes a les aules ordinàries.
Estem treballant per a la inclusió i la integració a través de les eines digitals?
Sí. El Disseny Universal d'Aprenentatge (DUA) advoca, per exemple, per poder presentar els continguts d'aprenentatge a través de múltiples formats, perquè està clar que no tots aprenem de la mateixa manera ni al mateix ritme. Podem fer servir vídeos, presentacions, utilitzar eines per llegir textos en veu alta, infografies, mapes mentals, etc. Això ens permet tenir i presentar al nostre alumnat dissenys flexibles i personalitzats.
Cal fomentar l'aprenentatge de l'alumnat, engrescar-los a voler aprendre i fer-los partícips d'aquest procés. Hem d'oferir-los, també, l'oportunitat de reflexionar sobre el que aprenen, perquè ho fan i com ho fan, de forma que desenvolupin i aprofundeixin en les estratègies que mès s'adequen a les seves pròpies característiques.
Hem de conèixer el nostre alumnat a fons. I tot i que no sempre caldrà adaptar els continguts, sí que caldrà que adaptem les nostres estratègies d’ensenyament. A més, és molt important que tinguem en compte la necessitat d'establir un gran grau de col·laboració entre els alumnes i entre ells i els docents.
No oblidem tampoc que el nostre alumnat ha de treballar en igualtat de condicions.
Sí o no a la flipped classroom
És cert que el protagonista d'aquest sistema és l'alumne i el docent un simple facilitador i sembla ser que la consolidació de coneixements dura més en el temps. Malgrat això, considero que l'alumnat encara no està preparat per ser el protagonista d'aquest aprenentatge, perquè si no es fa a etapes més primerenques de l'aprenentatge, quan tenen cert grau de maduresa, ja és massa tard.
Tot i això, cal reconèixer que el contingut és molt més accessible per a tot l'alumnat, sobre tot si utilitzem eines digitals. Els alumnes, sovint, se senten motivats i poden compartir les seves investigacions i els productes finals de les seves investigacions amb la resta de companys i amb el professorat.
El professorat, guia o és guiat?
Em va cridar l'atenció, mentre feia el mòdul 6, un petit apartat. Feia referència al paper del professorat per guiar els nostres alumnes i s'esmentava que havíem d'ajudar-los en la navegació per xarxes socials. S'esmentaven Twitter (X), els blogs i els grups de Facebook. Puc assegurar sense por a equivocar-me, que cap dels meus alumnes té o ha tingut Facebook, ningú ha cercat mai res a blogs i que molt pocs saben tan sols què és Twitter. Sí que naveguen, per una altra banda, per TikTok, Instagram, BeReal o Twitch. Si volem ajudar-los, hauríem nosaltres de posar-nos al dia, perquè en aquest aspecte estem completament desfasats (jo la primera). En aquest aspecte, els nostres alumnes van molt per davant de nosaltres.
Hem de fer que el nostre alumnat cerqui informació per internet però de forma segura i tenint en compte les llicències i els drets (no tot el que hi ha a internet és gratis). Hauríem també de potenciar que no es quedin només amb el primer resultat que troben i que diversifiquin les fonts per contrastar la informació i triar la que sigui veraç i correcta.
Estem ajudant a créixer als futurs ciutadans d'una societat digitalitzada?
Hem de jugar un important paper en fer que els nostres alumnes siguin ciutadans informats i competents digitalment. No són conscients de les conseqüències que es deriven d'un mal ús de les seves dades personals, de la seva imatge i de la petjada digital que deixen. Cal recordar-los sovint que quan una aplicació és gratuïta és perquè ells són els productes que estan en venda.
Tan important és el producte final com el procés de creació d'aquest. Tal com he recollit a l'apartat de reflexions, hem d'ajudar els nostres alumnes a desenvolupar un esperit crític, sí, però també hem de fer que les seves creacions digitals compleixin certs requisits (estètics, de forma i de contingut).
Les eines digitals no deixen de ser un camí cap als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). L'ús i sobretot el sobretot l'abús de la tecnologia afecta negativament en aquests objectius i en el futur del planeta.
Fem un ús eficaç i innovador de les tecnologies digitals?
Des del meu punt de vista, no. No estem aprofitant les eines digitals per potenciar la creativitat del nostre alumnat. Normalment els donem tot molt pautat i deixem poc espai a la iniciativa i l'autonomia. No fem tampoc un ús eficient. Ells no acostumen a investigar noves vies sinó que es conformen amb les directrius bàsiques que reben per part nostra.
Hauríem de millorar l'ús de les tecnologies digitals mentre ajudem els nostres alumnes a desenvolupar les competències digitals. Això, però, només ho aconseguirem a través de la pràctica reflexiva. També penso que el Cicle de Millora Contínua ens ajuda als docents a millorar aquesta pràctica reflexiva (planificar, fer, verificar, actuar) i en el rendiment del nostre alumnat.
Com triar les eines digitals adequades a cada moment?
Hem de conèixer el nostre alumnat a fons. I tot i que no sempre caldrà adaptar els continguts, sí que caldrà que adaptem les nostres estratègies d’ensenyament. I sí que els continguts els haurem de fer accessibles i flexibles per a tots i totes.
Es parla molt dels alumnes amb dificultats d'aprenentatge, però no tant dels alumnes que tenen altes capacitats. Les eines digitals faciliten que també puguin treballar al seu ritme, ampliant aquells aspectes educatius que més interès els suscita o perfeccionar els objectius o continguts que més els interessen. Per a aquest objectiu també és necessari dissenyar activitats que omplin aquests buits i oferir recursos adaptats a les seves necessitats.
Pel que fa a la flipped classroom, dir que no és una metodologia que jo utilitzi gaire sovint. Sí que és cert que m’ajudaria a tractar correctament els diferents ritmes d’aprenentatge, però també és cert que deixar en mans dels meus alumnes l’autonomia personal perquè comencin a casa el procés, és ser molt optimista. No dubto, però, dels grans resultats que es poden obtenir en nivells educatius superiors com el batxillerat o la universitat.
Quins reptes tenim davant l'ús d'eines digitals amb l'alumnat?
Hem de seguir utilitzant-les, per descomptat. Es tracta de seguir treballant perquè l'alumnat segueixi integrant les seves habilitats en un món cada cop més depenent de la tecnologia. També és molt cert que els hem d'ajudar a ser conscients dels perills del mal ús, ja sigui a través de xarxes socials o quan utilitzen materials que no són gratuïts o bé quan creuen, publiquen o difonen informacions i materials que no són veraços.
El nostre alumnat està cada cop més immers en l'ús de les eines digitals. Arran de la discussió sobre la permisivitat en l'ús dels telèfons mòbils a les escoles, dir que crec que fem tard i que això hauria d'haver estat regulat fa molt de temps.
Com a membre d'un equip docent, el meu repte personal és poder continuar ensenyant integrant aquestes eines i procurar estar al dia de les múltiples possibilitats que la xarxa ens ofereix. Tenim aplicacions, extensions, cercadors, etc. Ja no ens cal memoritzar com abans perquè els continguts estan a la xarxa, així que nosaltres ens hem de continuar formant per ajudar els nostres alumnes a trobar aquesta informació, a processar-la, a integrar-la dins del coneixement, a aconseguir un aprenentatge significatiu, en definitiva.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada